Terreno para la construcción de viviendas modulares
En construir una casa modular, a més de plantejar el seu disseny o els materials a emprar, hem de preguntar-nos on situar la casa, en quin terreny. En aquest sentit, resulta útil conèixer els diferents tipus de sòl a nivell legal. Segons el que estableix el planejament urbanístic governamental, el sòl es classifica en urbà, urbanitzable i no urbanitzable.
Primer de tot es fa necessari conèixer el significat d’urbanitzar. Segons la RAE, urbanitzar és “Condicionar una porció de terreny i preparar-lo per al seu ús urbà, obrint carrers i dotant de llum, paviment i altres serveis”. Així doncs, el sòl urbà és aquell que ja compta amb tots els serveis urbanístics bàsics: xarxa viària (camins, carrers, carreteres que condueixin al terreny), aigua potable, sanejament (obres necessàries per a evacuar les aigües residuals i conduir-les a les clavegueres), subministrament elèctric. Posteriorment també es pot portar cable telefònic al terreny (per utilitzar el telèfon fix o Internet, fibra òptica), gas natural, etc. El sòl urbà pot ser consolidat i no consolidat.
El sòl urbà consolidat són els terrenys amb la condició de solar apte per a l’edificació. Tenint en compte el sòl urbà i l’urbanitzable, el sòl urbà consolidat és el més abundant a Catalunya. Aquest tipus de terreny serà en el qual podrem construir la nostra casa modular de manera més ràpida i senzilla. El sòl urbà no consolidat no té la condició legal de solar i els seus propietaris tenen més deures legals que els propietaris d’un solar de sòl urbà consolidat. Un dels deures dels propietaris d’un solar urbà consolidat és edificar en els terminis fixats. L’elecció de construir una casa modular en lloc d’una casa convencional és un gran avantatge en aquest sentit: en construir els mòduls de la casa a cobert no es depèn del clima. Les inclemències climàtiques són imprevisibles i poden retardar i complicar la construcció convencional. En contraposició, el sòl urbanitzable no compta amb els serveis urbanístics bàsics.
El sòl urbanitzable són tots aquells terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal considera necessaris per a garantir el creixement de la població i l’activació econòmica local. Dins d’aquest tipus de sòl també es fa una distinció: sòl urbanitzable delimitat i no delimitat. No entrarem en la diferenciació entre un i altre. El que més interessa saber, a efectes pràctics, són els deures legals dels propietaris de sòl urbanitzable. Destaquem els següents: cedir de forma obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament el sòl reservat per als sistemes urbanístics generals i locals; costejar la urbanització; participar en les despeses d’implantació d’infraestructures de transport. Finalment, el sòl no urbanitzable és aquell que engloba terrenys d’interès paisatgístic, forestal, agrari, etc. A Catalunya, el sòl no urbanitzable abasta la majoria del territori (93,35% de la superfície).
En conclusió, si ja som propietaris d’un terreny segurament ja sabem si es tracta d’un terreny de sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable. Però si volem comprar un terreny, resulta necessari conèixer aquestes classificacions. En tots dos casos, tant si ja disposem d’un terreny com si ho comprarem, és imprescindible estar al dia dels drets i deures com a propietaris inherents a cada tipus de sòl.